dijous, 17 de gener de 2013

Anam en Tren a cantar Nadales al Geriàtric

Va ser un dia dur... molt dur... Perquè just al moment de pujar al tren... va i s'espatlla. No sabíem on ens havíem de ficar, posa abric, lleva abric, berenam? no berenam? Ses mestres no sabien què fer (pobretes... improvitzar és d'artistes i no de mestres!), ses mares arrufaven es nas pensant que mancava organització... i nosaltres....
NOMÉS VOLÍEM ANAR EN TREN!!!! i ens eren igual ses jaquetes, si plouria o no, si berenàvem o no, Bufff... Ja ho diuen... Qui espera, desespera. I així estàvem noltros. Perquè encara que sabíem que allò que anàvem a fer era cantar Nadales als Avis i Àvies... el que realment volíem era Anar en Tren!!!
I ho aconseguírem!!! I vàrem xalar tant... tant... TAAAAANT!!!! Va ser molt divertit anar per Mo amb tren, saludant a tothom, vàrem riure tant. 
I cantar als avis i àvies també ens va agradar, molt... varen ser un públic fabulós i ens varen donar "xuxes". Més monos...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada